Pasqua

PASQUA  (di ARTURO SANTORO)


Jòsce jè Pàsque. Fèst de precètt:

l’àri’jè chjène de sùune de trembètt,

de trìcch’e tràcch e de cambàne.

Tùtt s’abbràzzene, se strèngene le màne!

 

     Quànd’augùrie, sò avùte stamatìne,

     da gènda lendàn’e da vecìne,

     assènn da càse, pe le stràte,

     quand’augùrie m’avònn dàte!

 

Tùtt’allègre, parèvne le crestiàne,

e me sò stangàt’a strènge màne,

pùr’a la gènd, ca jì non zàcce,

prìme non me uardàve màngh ‘mbàcce!

 

     Se sènd’attùrn’u’addòre de premavère,

     e le crestiàne pàrene chiù sengère.

     Ma non me sènd’allègre, ci sà percè,

     cùss prièsce non ammèsckene pùr’a mè!

 

L’allegrì ca vèche ‘mbàcce a tùtt,

jì non la sènd pròbbie ‘ndùtt.

Me sènd, jòsce, tùtt fastediùse,

e vòche ‘ngìre com’a nu verghegnùse!

 

     Percè la gènd jè fàtt’a stà manere?

     E no jè tutt’u’ànn acsì sengère?

     Sùle jòsce sò vàs’e abbràzz,

     e l’àld dì se tràttene…che la màzz?

 

La vìt’jè fàtt pròbbi’a piripàcchie,

e a stù mùnn, te giùre, jì non m’àcchie.

Càmbeche sèmb stralenàte, agetàte,

ca na pavùre nguèdd de jèss frecàte!

 

     Da ci mène tu t’aspjìtte

     recìve dànn, mmìddi’e despjìtte.

     Ce pròbbie adavère non stà attjìnde,

     jà frecatùre pùre da le parjìndd!

 

U siènd jòsce tùtt’u’bbène de la gènd,

che de sta vìte pàrene chendènd,

ma da crà, puète stà secùre,

acchemmènzene da cape: oddi’e frecatùre!

 

(rara registrazione con voce dell’autore)

 

 

   Mondo Antico TV